els bens materials

Mai m’he trobat amb gent tant garrepa com els de l’história que vem llegir, encara que crec que els podria entendre ja que amb els temps que corren en que els diners, un bon cotxe i una bona casa ho són tot per alguna gent ser aixi surt a compte i tot. El mes semblant que hem passa a mi es que quant tinc bastants diners i mels vaig a gasta hem fa pena gastarmels, però igualment ho faig. el que jo crec és que aquesta gent és molt egoista i que per fer el que fan els podria ser igual no tenir res.

la immigració

M'agradaria explicar desdel meu entorn la tolerancia que hi ha. Jo a vegades vaig amb gent colombiana, peruana, argentina... i mai a la vida m'han discriminat per ser blanc ni jo a ells per ser morenos de pell, i si alguna vegada hem tingut una discusió mai ès per ser blanc o negre o per ser sur americà o català. El que no els agrada gens és que la gent insulti al seu pais, encara que estan molt integrats, sempre es sentiran colombians o argentins. Per altra banda, també hi ha molta discriminació entre nosaltres, fins i tot més. Normalment la discriminació es per la classe social o per on viu algú, encara que hi ha gent de classe mitjana que atraca a altra gent per diversió, per sentirse més gran o aguna cosa així. Aquest és el meu punt de vista sobre la tolerancia i el respecte entre nosaltres.

TOTALLY TWEAKED UNITY

res no es el que sembla

potser, el tema es una mica repetitiu, pero es veritat, amb alguns amics res no es el que sembla. encara k no tots, ni tan sols la majoria dels amics et deixen de vanda, pero hi ha un petit grupet d'amiks que per algunes coses et deixen de banda, per sortir amb altres quant havies quedat tu abans amb ell. per sort no sempre fan el mateix. encara que aixo no es el que mes rabia em fa, el que em fa mes rabia es que et truquin quan ja estas al lloc on as quedat amb ell diente que no s'enrecordava i que havia quedat amb algun altre, per sort, la unica vegada k ma pasat, erem uns quants esperantnos, i vem continuar nosaltres sols, sense el "traidor". el que pasa es que si hagues quedat sol amb aquella persona i em truca dientme que no pot venir per la mateixa causa, llavors si que m'hauria enfadat de debo. res no es el que sembla

LA VIDA D'UN TROADOR MODERN

La meva vida ela dies feiners,
no m'agrada tan com als dies llaminers.
Quan puc, ric una estona,
perque sóc de Barcelona.
com que al cole m'aburreixo molt
per la tarda vaig a fer un volt.
Sempre que puc vaig a la half,
amb el meu Polo Ralf
Mai em sento sol,
perque no sóc un mussol,
sóc un rossinyol
i em dic Oriol.

això es una burla cap als trobadors, perque cerc que els seus textos, o cançons o el que sigiun eren molt dolents.

PORNOSTAR

Ramon Llull

“Dos son los focs qui esclafen l’amor de l’amic, la un es bastit de plares, desigs, congitacions; l’altre es de temor, llanguiment, e les llagremes e de flors”


Mai havia llegit coses com aquesta, i la veritat es que no magraden gaire, però si agues una de les tres dictedes, aquesta seria la que mes m’agrada i en la que jo m’hi fixo més, crec que es la més creible.

COM SÓC JO?

Hola, jo hem dic Oriol, encara que m’agrada més que em diguin Uri. Soc de cabell castany. I ara el portu curt, però quasi sempre sempre me’l deixo llarg, tinc els ulls marrons. D’estatura faig 1’75. De personalitat, em sembla que sóc bastant obert i sociable, ultimament he perdut molt la vergonya, i m’he adonat, que seroa millor que en recuperés una mica de vergonya. Em reboto molt facilment, i es facil crisparme. No m’agrada posar-me sentimental, i si m’en fico, de sentimental, ho faig amb molt poca gent al davant. Tampoc m’agrada que la gent es burli de les meves coses més personals. I el que odio més és la gent creguda i xula. M’agrada jugar a fútbol, a basquet i a quasi tots els esports. M’agraden les feses i les discoteques, m’encanta ballar. En un futur, m’agraderia, primer fer la carrera d’hosteleria, i després ser un chef reconegut.